El senyor Barballarga ha fet fortuna llogant la seva barba. -UN CONTE HUMORÍSTIC SOBRE L’ENGINY, EXPLICAT AMB PÈLS I SENYALS- Es tracta d’una barba poblada, de pèls llargaruts, grisencs i gruixuts, que qui la lloga en queda d’allò més content. El catàleg de serveis de la barba fa patxoca. Al cinema, fa la funció d’un mocador ultraabsorbent: si la pel.lícula fa plorar n’hi ha prou de mocar-se el nas amb la barba del senyor Barballarga, a plena satisfacció; però si […]
Hi havia un ancià sabater que en lloc de nas tenia una sabata. Una vella bota de cuir marró, suau i llustrós, que li lluïa ben bonica al mig de la cara. -UN CONTE SOBRE L’AMISTAT I LA COMPANYONIA- Un nas de bota amb cordons, pel qual respirava, olorava i esternudava, talment com es fa amb un nas típicament normal. De vegades, quan el vell sabater era al taller arreglant sabates, al nas de bota li agafaven ganes d’anar al […]
Aquesta història encara no ha passat, però és ben segur que un dia passarà. Perquè hi ha petites revolucions que fan millor la vida de les persones i, per això, tard o d’hora són una realitat. -UN CONTE SOBRE LA NECESSITAT DE TENDRESA PER VIURE- Una vegada, a la ciutat de Marcelona, van substituir els vells vagons del metro per uns altres de nous i avantguardistes. Els nous combois eren d’allò més intel·ligents. Estaven pensats expressament per a la vida […]
La cua d’infants per pujar a l’avionet de fira feia tota la volta al parc d’atraccions. -UN CONTE SOBRE LA RELACIÓ ENTRE CURIOSITAT, EMOCIÓ I APRENENTATGE- Corria de boca en boca que l’avionet feia uns viatges extraordinaris i que la canalla en baixava d’allò més engrescada. En pujar-hi un nen, l’avionet de fira es balancejava endavant i endarrere. Tot d’una, es desenganxava del peu de ferro i, en un girar d’ulls, l’infant es trobava sobrevolant el parc, enfilant-se cel amunt, amunt, i travessant els […]
Hi havia una vegada un nen que, de gran, volia ser bruixa. -UN CONTE SOBRE LA RELACIÓ ENTRE PASSIÓ I APRENENTATGE- Quan es mirava al mirall, s’imaginava que en el futur li hauria crescut un nas aguilenc ben corbat cap avall; somiava que tindria una barbeta agudament punxuda i exageradament llargueruda, amb una berruga amb crostes a la punta; desitjava unes orelles grosses i brutes, farcides de llard i pèls, i unes dents tortes i muntades, amb incrustacions d’un verd pútrid. […]
Una vegada, al Zoo de Marcelona, les mones van fer una vaga general. Es van posar d’acord i van deixar de fer monades. -UN CONTE SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE L’ACTITUD DELS ADULTS EN L’EDUCACIÓ DELS INFANTS- La vaga era d’allò més estricta i no tenia serveis mínims. Els nens les anaven a veure i les trobaven a les gàbies, quietes com estaquirots. I van rondinar de valent: —Quines mones més tòtiles! —El zoo no sembla el mateix sense les ganyotes […]
Una vegada, en un carreró estret, llòbrec i brut, en un barri pobre als afores de Marcelona, vivia una noieta que sabia arreglar tota mena de rampoines i trastos vells. -UN CONTE SOBRE LA VERITABLE AMISTAT- Demostrava tant enginy amb les seves reparacions prodigioses que la gent abans de llançar res a les escombraries anava a ca la noieta a buscar-hi una solució. —Marullona! —Digueu-me! —Què em repararíeu aquest paraigua? Té goteres —va demanar-li un bon home ja vellet. Tenia la pell […]