Voleu una història curta curtíssima que quedi tota explicada en un santiamén? A veure aquesta: una vegada una marioneta, que es delia per una vida nova, va decidir prendre’s un any sabàtic. Va obrir el costurer, va prendre unes tisoretes fines i va anar tallant, un a un, tots els fils de titella que el lligaven de braços i cames, i l’obligaven a caminar fent tentines com un robotet curt de piles. En acabat, va fer la maleta i se’n va anar […]
Ben bé podria ser la història de l’estel més famós entre els nens i les nenes: Seria rodó com un globus i hi duria un tap perquè els infants poguessin obrir-lo i col·locar-hi a dins les seves idees més lúcides i autèntiques -escrites en paperets de colors- que posarien remei a les equivocacions que fan anar el món de gambirot. Després tornarien a posar-li el tap i farien voleiar l’estel amunt, amunt, com un puntet en la immensitat blava d’un […]
Invent prodigiós: les sabates d’aterrar. Sabates amb ales menudes als flancs i un petit timó als talons, pensades per a infants en edat d’aprendre a caminar –i, naturalment, per a les persones d’edat avançada- que en cas d’ensopegar, entrebancar-se o relliscar, ep, no cal patir-hi: les sabates els llevarien uns pamets de terra i després els farien aterrar dempeus, suaument, com el balanceig fi i parsimoniós d’una ploma, en un món que a l’instant hauria decidit girar a poc a poc. Pintura […]
De visita al país dels guixaires trobaríeu que tot està fet de guix: els carrers i els semàfors, les estacions de tren i les parades de l’autobús, les escoles i els hospitals, i, fins i tot, els cotxes de la policia. També la fàbrica de guix estaria feta de guix, de color blanc com la bandera de la pau. Però, com totes les construccions d’aquell país tan curiós, la fàbrica romandria blanca per poc temps. Acabada d’estrenar, els nens i […]
Els habitants del País dels convençuts mai no fan preguntes. Diuen que per a saber què passa al món no els cal fer preguntes; els sembla que n’hi ha prou amb llegir els diaris i veure els noticiaris de la televisió. Segur que n’hi ha prou? Anem a veure què publicaven els diaris ahir: Per exemple, explicaven amb tota mena de detalls que la Terra s’ha plegat tota sola soleta com un mitjó i que, des d’uns dies ençà, llueix […]
L’il·lustre senyor Solvent entra al distingit restaurant de la senyora Quima i hi demana un plat de sopa de barret acabada de fer. El cambrer, galtavermell i collsuat pels vapors del caldo que surten de l’olla amb la sopa que porta a les mans, la deixa damunt la taula del senyor Solvent i, a continuació, li diu: —Si enlloc d’un plat, el senyor utilitza el seu barret de copa per menjar la sopa la trobarà més gustosa i tot. —I hi […]
Hi ha una nova categoria de lladres a qui se’ls hi ha ficat a la barretina robar coses de les quals no en treuran cap profit. Per exemple, els forats dels camps de golf. O els colors de l’arc de Sant Martí. O sinó, l’olor de net de la roba que és estesa als terrats. És ben bé que aquests lladres roben amb la “simpàtica” intenció de tocar el voraviu. Pintura de Jacek Yerka
No hi ha circ més màgic que el circ ambulant de la família Zampano. Quan acaba la darrera funció, els cables de la lona es desenganxen de terra i l’envelat salpa suament enlairant-se cel amunt com un globus aerostàtic, amb destinació al poble següent o a la ciutat següent. Les nenes i els nens de cada lloc esperen impacients l’arribada del fabulós circ ambulant un dia d’aquesta primavera. Elefants funambulistes; mones que reciten la taula de multiplicació; zebres amb […]
En Pou tenia tanta por a la veritat que cada dia deia catorze mentides. Catorze i mitja, per ser exactes. -UN CONTE SOBRE LA POR A SER AUTÈNTICAMENT NOSALTRES MATEIXOS- Fins el dia que, accidentalment, va caure del cimall d’un arbre. A causa de la caiguda, en Pou es va fer un bon trau, recte i profund, per on se li van començar a esmunyir les veritats que tenia ocultes dins del cos. Ràpidament, les veritats d’en Pou, les que no […]
Al principi, la Terra era tota blanca. -UN CONTE CONTRA LES GUERRES I COM UN DESIG DE PAU- Les muntanyes eren de color blanc com la neu, tant si hi havia nevat com si no. L’aigua dels rius era blanca blanquíssima. Les selves tropicals, frondoses d’arbres i plantes, eren totes de color blanc com la llet. També els continents i les illes eren trossos colossals de terra blanca. L’aigua dels oceans era blanca, reblanca, reultrablanca! I els volcans en erupció llançaven […]