Voleu una història curta curtíssima que quedi tota explicada en un santiamén? A veure aquesta: una vegada una marioneta, que es delia per una vida nova, va decidir prendre’s un any sabàtic. Va obrir el costurer, va prendre unes tisoretes fines i va anar tallant, un a un, tots els fils de titella que el lligaven de braços i cames, i l’obligaven a caminar fent tentines com un robotet curt de piles. En acabat, va fer la maleta i se’n va anar […]
Ben bé podria ser la història de l’estel més famós entre els nens i les nenes: Seria rodó com un globus i hi duria un tap perquè els infants poguessin obrir-lo i col·locar-hi a dins les seves idees més lúcides i autèntiques -escrites en paperets de colors- que posarien remei a les equivocacions que fan anar el món de gambirot. Després tornarien a posar-li el tap i farien voleiar l’estel amunt, amunt, com un puntet en la immensitat blava d’un […]
Invent prodigiós: les sabates d’aterrar. Sabates amb ales menudes als flancs i un petit timó als talons, pensades per a infants en edat d’aprendre a caminar –i, naturalment, per a les persones d’edat avançada- que en cas d’ensopegar, entrebancar-se o relliscar, ep, no cal patir-hi: les sabates els llevarien uns pamets de terra i després els farien aterrar dempeus, suaument, com el balanceig fi i parsimoniós d’una ploma, en un món que a l’instant hauria decidit girar a poc a poc. Pintura […]
Els habitants del País dels convençuts mai no fan preguntes. Diuen que per a saber què passa al món no els cal fer preguntes; els sembla que n’hi ha prou amb llegir els diaris i veure els noticiaris de la televisió. Segur que n’hi ha prou? Anem a veure què publicaven els diaris ahir: Per exemple, explicaven amb tota mena de detalls que la Terra s’ha plegat tota sola soleta com un mitjó i que, des d’uns dies ençà, llueix […]
L’il·lustre senyor Solvent entra al distingit restaurant de la senyora Quima i hi demana un plat de sopa de barret acabada de fer. El cambrer, galtavermell i collsuat pels vapors del caldo que surten de l’olla amb la sopa que porta a les mans, la deixa damunt la taula del senyor Solvent i, a continuació, li diu: —Si enlloc d’un plat, el senyor utilitza el seu barret de copa per menjar la sopa la trobarà més gustosa i tot. —I hi […]
No hi ha circ més màgic que el circ ambulant de la família Zampano. Quan acaba la darrera funció, els cables de la lona es desenganxen de terra i l’envelat salpa suament enlairant-se cel amunt com un globus aerostàtic, amb destinació al poble següent o a la ciutat següent. Les nenes i els nens de cada lloc esperen impacients l’arribada del fabulós circ ambulant un dia d’aquesta primavera. Elefants funambulistes; mones que reciten la taula de multiplicació; zebres amb […]
En Pou tenia tanta por a la veritat que cada dia deia catorze mentides. Catorze i mitja, per ser exactes. -UN CONTE SOBRE LA POR A SER AUTÈNTICAMENT NOSALTRES MATEIXOS- Fins el dia que, accidentalment, va caure del cimall d’un arbre. A causa de la caiguda, en Pou es va fer un bon trau, recte i profund, per on se li van començar a esmunyir les veritats que tenia ocultes dins del cos. Ràpidament, les veritats d’en Pou, les que no […]
A Ratera, un poble al costat del riu Sió, les elegants petúnies es reunien al jardí empedrat del vell castell, per prendre el te. -UN CONTE CRÍTIC AMB LA HIPOCRESIA SOCIAL I LES FALSES APARENCES- Criticaven amb gran disgust les sirenes esvalotades de les ambulàncies que, deien, els ensordien els pistils. També, desaprovaven el so vulgar dels cascavells dels gats saltateulades: “Tan bonic que seria que sonessin com el Nessum Dorma de Turandot”, comentaven, amb postissa emoció. Dels temes en […]