Pronuncio en silenci el seu nom
i els seus ulls es posen damunt
la meva pell, com un truc de màgia.
Rínxols de coure entre els pits,
nuats als mugrons,
es desfan quan llisca avall.
Així que hi arriba somriu, nerviós.
Li responc d’exhalació calenta
que em perd sense horitzó.
Som i no som encara.
Com m’agradaria saber el truc;
com ser una bona maga.
Fotografia de Koto Bolofo
Compartir
0
0
0
000
Uneix-te al poder de la creativitat i de l'educació emocional
Subscriu-te al blog de Contes de Mantega per estar al dia de tots els nostres posts.
