Una vegada, al Zoo de Marcelona, les mones van fer una vaga general. Es van posar d’acord i van deixar de fer monades.
-UN CONTE SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE L’ACTITUD
DELS ADULTS EN L’EDUCACIÓ DELS INFANTS-
La vaga era d’allò més estricta i no tenia serveis mínims.
Els nens les anaven a veure i les trobaven a les gàbies, quietes com estaquirots.
I van rondinar de valent:
—Quines mones més tòtiles!
—El zoo no sembla el mateix sense les ganyotes de les mones.
—Estan immòbils com estàtues de marbre. A qui imitarem ara? —es preguntaven els infants que visitaven el zoo.
Les autoritats del parc intentaven esbrinar per què les mones havien decidit fer vaga.
Amb això, la canalla corria amunt i avall buscant distraccions a dojo per acabar de passar la tarda.
A la cua dels gelats, van trobar-hi dues senyores que s’estiraven del monyo i s’aporrinaven a cops de bossa.
S’acusaven l’una a l’altra de no haver respectat el torn a la cua. En veure-les, els nens van començar a imitar-les, com si fossin dues hipopòtams culgrosses, lluitant en el fang.
Les donotes van aturar la batussa per mirar-se la burla dels infants, i es van dir:
—Que en són de poca-soltes, els infants d’avui dia.
—Boh! Una tropa d’animalots.
Després es van mirar i van tornar a la brega, i es van estomacar fins a l’hora de tancar el parc.
Mentrestant, al costat de la gàbia dels titis, dos noiets s’ensenyaven la musculatura dels braços.
Presumien de bíceps grossos com pilotes de bàsquet. El grup de nenes i nens passava per allà i va començar a imitar-los. Feien força amb els braços per ‘treure bola’ i es picaven el pit amb els punys, com els goril·les salvatges de la jungla.
Els dos noiets van dir:
—Que en són de nyicris, els marrecs d’avui dia.
—Bah! Una colla de fluixos.
Els nens van marxar enriolats abans no els poguessin atrapar. I els noiets van seguir admirant-se la pompa muscular fins que el zoo va tancar.
Al final, la vaga de les mones es va acabar.
Les autoritats no van descobrir-ne les raons. Però els infants ja no hi estaven d’amoïnats. Perquè si mai hi havia una altra vaga sempre podrien jugar a imitar les moneries estrambòtiques que tot sovint fan les persones grans.
0
0
0
