El propietari de la teulada vermella, que veig des de la finestra de la meva habitació, és un homenet baixet i petitet, i un bon xic estrany. -UN CONTE COM UN DESIG DE PAU- Els dies que està content s’enfila a la teulada i l’omple de dolços i pastissos. Tot seguit, els nens-ocell, atrets per l’olor de sucre i xocolata, s’hi arriben de seguida, i se’ls mengen tots abans no es desfacin per l’escalfor del sol que llambreja els dies […]
