En Pou tenia tanta por a la veritat que cada dia deia catorze mentides. Catorze i mitja, per ser exactes.
-UN CONTE SOBRE LA POR A SER AUTÈNTICAMENT NOSALTRES MATEIXOS-
Fins el dia que, accidentalment, va caure del cimall d’un arbre.
A causa de la caiguda, en Pou es va fer un bon trau, recte i profund, per on se li van començar a esmunyir les veritats que tenia ocultes dins del cos.
Ràpidament, les veritats d’en Pou, les que no volia que ningú sabés, van quedar escampades i a la vista de tothom.
Però va tenir temps de dissimular i ningú no ho va descobrir.
Des d’aquell dia, en Pou ja no va dir cap més mentida, potser només alguna de pietosa, de tant en tant, sense voler.
Però, per si de cas, no es va enfilar a cap més arbre si no duia posada una bona armadura.
Fotografia d’Adrian Schiegl
Compartir
0
0
0
000
Uneix-te al poder de la creativitat i de l'educació emocional
Subscriu-te al blog de Contes de Mantega per estar al dia de tots els nostres posts.
