A Ratera, un poble al costat del riu Sió, les elegants petúnies es reunien al jardí empedrat del vell castell, per prendre el te.
-UN CONTE CRÍTIC AMB LA HIPOCRESIA SOCIAL I LES FALSES APARENCES-
Criticaven amb gran disgust les sirenes esvalotades de les ambulàncies que, deien, els ensordien els pistils. També, desaprovaven el so vulgar dels cascavells dels gats saltateulades:
“Tan bonic que seria que sonessin com el Nessum Dorma de Turandot”, comentaven, amb postissa emoció.
Dels temes en feien una tesi doctoral de la indignació, les refinades petúnies de Ratera.
Després se’n tornaven a casa i durant hores miraven extasiades la televisió i aquells debats de gent que brama.
Curiosament, mai no les vaig sentir, llavors, fer-ne una crítica o dir-ne una paraula de desaprovació.
Que en són de sensibles i delicades les petúnies de Ratera.
Compartir
0
0
0
000
