No hi ha circ més màgic que el circ ambulant de la família Zampano.
Quan acaba la darrera funció, els cables de la lona es desenganxen de terra i l’envelat salpa suament enlairant-se cel amunt com un globus aerostàtic, amb destinació al poble següent o a la ciutat següent.
Les nenes i els nens de cada lloc esperen impacients l’arribada del fabulós circ ambulant un dia d’aquesta primavera.
Elefants funambulistes; mones que reciten la taula de multiplicació; zebres amb les franges dels colors de l’arc de Sant Martí i pallassos amb sabates grosses, de la mida d’un transatlàntic, fan les delícies de grans i petits.
Mentre el circ no arriba, els infants vigilen el cel mirant per les finestres de l’escola i, de nit, ajaguts al llit, a l’hora de dormir, el darrer pensament del dia és pel circ ambulant Zampano, que viatja pel cel tot bressolant-se dolçament.
Quan els nens dormen, les persones grans deixen de dissimular la impaciència.
Aleshores, col·lapsen la centraleta de telèfons del Servei Meteorològic per saber si, d’una vegada per totes, ja s’hi albira l’arribada del circ ambulant i sortir corrents a comprar-hi les entrades.
Fotografia de Laurent Chéhère
0
0
0
