Títol: Piper
Guió i direcció: Alan Barillaro
Producció: Pixar
Gènere: animació
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: educar sense sobreprotegir, esforç, superació personal
Piper és el curtmetratge de la factoria Pixar que precedia la projecció de la pel·lícula Buscant la Dory, als cinemes.
Considerat per molts el millor curt d’animació de Pixar, Piper és, certament, la història d’un gran descobriment que viu un petit territ variant, un ocell propi de les zones humides.
Piper viu confortable en el niu quan arriba el moment de sortir-hi i espavilar-se per cercar el seu propi menjar.
És la mare qui l’empeny a viure l’experiència i qui l’acompanya fins a la riba de l’aigua. Però les onades espanten en Piper que, de seguida, demana tornar al niu i continuar sent alimentat per la mare com una cria petita.
Ella s’hi nega i en Piper no té més remei que sortir a buscar les cloïsses que necessita per alimentar-se.
Així, al llarg de la història, en Piper s’enfronta a la por a l’aigua, la supera i es converteix en un veritable expert en trobar cloïsses mentre es diverteix d’allò més jugant amb les onades.
La bellesa de les imatges, la tendresa dels personatges i la màgia de la descoberta que viu el Piper, ajudat per un nou amic, un petit cranc ermità, fan d’aquesta història una meravellosa lliçó de vida:
cal sortir de la zona de la confort per aprendre, superar els propis límits i no tenir por a les possibles equivocacions ja que serà gràcies a l’error que es podrà descobrir el camí més adequat.
La clau de la història és l’actitud de la mare del petit territ variant que no el sobreprotegeix davant el desafiament de la vida.
El Piper ha d’aprendre a valdre’s per si mateix, ha de saber com trobar el menjar que necessita per viure, cal que esdevingui autònom de la seva mare.
Ha de passar de dependent a independent. Desenvolupar les habilitats i adquirir els recursos necessaris per créixer, sobreviure i ser feliç.
Com diu Eva Bach, pedagoga, mestra i escriptora, cal dir als fills “atreveix-te!”, però això sí, d’una forma prudent.
Bach afirma que els nens sobreprotegits poden ser persones poc útils a la vida.
Diu que d’adults poden sentir molta angoixa i desconfiança: “creuen que el món de fora és perillós i amenaçant. Per aquest motiu, no estaran disponibles per enfrontar-se a diferents situacions, com les relacions de parella, per exemple. Es podria dir que poden ser persones poc útils per a la vida i possiblement no sabran gaudir de la felicitat.”
Piper és un curtmetratge fabulós per comprendre la dimensió alliberadora i benestant que aporta una educació sense sobreprotecció, així com els valors positius de l’esforç i la superació personal.
Aquesta joia de l’animació va guanyar l’Òscar 2017 al Millor Curt d’Animació per a Pixar.
Link entrevista de Faros a Eva Bach: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/quan-pares-sobreprotegim-perque-estem-omplint-buit
0
0
0
