alla-on-viuen-els-monstres-ressenya-critica-contes-de-mantega-blog

Allà on viuen els monstres, una visió trencadora de la infància

Títol: Allà on viuen els monstresalla on viuen els monstres
Text i il·lustracions: Maurice Sendak
Gènere: àlbum il·lustrat; contes onírics
Edició: Kalandraka
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: viatge imaginari al món dels monstres

Allà on viuen els monstres, publicat per primera vegada al 1963, va ser una obra polèmica per la visió poc ensucrada que ofereix dels infants. Aleshores l’àlbum introduïa la representació d’un model d’infant que s’allunyava de la imatge de correcció que es projectava i s’havia de projectar a l’època. 

Però amb el temps, Allà on viuen els monstres ha esdevingut un clàssic de la literatura infantil i juvenil, i tot un referent, no només per aquesta visió crítica i trencadora amb els models educatius de la infància sinó, també, per l’obertura estètica del format de l’àlbum il·lustrat a noves aportacions artístiques vinculades a l’art i l’experimentació.

En Max –protagonista del conte- és un nen d’allò més entremaliat. Un dia, la seva mare el castiga: la mare li diu que és un monstre i el Max li contesta que se la menjarà. Llavors, la mare l’envia a l’habitació sense sopar. 

I és des d’aquí on en Max construeix un món imaginari en què s’aventura a rebel·lar-se i desafiar les pròpies pors, a superar-les, a reivindicar-se en la seva forma de ser i estar per, posteriorment, moderar-se en el que s’insinua un exercici d’autocrítica reflexiva –conscient o inconscient- pròpia del procés educatiu. 

Al llarg del conte, en Max transita per diferents emocions com el desconcert, la frustració i la ràbia per no sentir-se entès i acceptat en allò que ell és: un infant innocent i pur que només vol ser feliç. 

El rebuig de la mare al seu mal comportament genera en el Max un desig de fugir de casa i escapar a un lloc on poder ser ell mateix: reivindicar el seu capteniment de monstre, exercir-lo lliure i salvatgement, per acabar domesticant-se i entrant en la part de raó que té la seva mare en el conflicte que ambdós mantenen, propi de l’educació en acció. 

En Allà on viuen els monstres, la interacció del Max amb els monstres és la representació del diàleg interior que viu el personatge dins la seva habitació. Transita des de la revolta contra els límits que la mare l’imposa i la reafirmació del jo salvatge al reconeixement i l’acceptació (total o parcial) de les raons de la mare fins a la reconciliació. 

L’amor és present a la història com un element subjacent que vincula els personatges de principi a final.

L’amor està en el conflicte, el distanciament i el retrobament. És en l’absència que els personatges prenen consciència de la força de l’amor que els vincula més que cap altra cosa. 

Recomanem la lectura compartida del conte entre adults i infants per acompanyar la comprensió de totes les emocions i sentiments que conté el relat. També, per treballar l’empatia envers les raons dels personatges i aprendre des dels matisos les diferents maneres de veure totes les veritats. Perquè no n’hi ha una de sola de veritat.     

Allà on viuen els monstres pertany a la trilogia de contes onírics de Maurice Sendak, juntament amb A la cuina, de nit i Allà fora. Ha estat traduït a nombroses llengües i és una de les obres més venudes de tots els temps. 

A Sendak se li va concedir el Premi Internacional Astrid Lindgren de Literatura Infantil l’any 2003; prèviament, al 1983, va guanyar el Premi Laura Ingalls Wilder i al 1970, el Premi Andersen. 

Compartir
Share on Facebook3Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0Email this to someone
Uneix-te al poder de la creativitat i de l'educació emocional
Subscriu-te al blog de Contes de Mantega per estar al dia de tots els nostres posts.

Qui és Sandra Gómez Rey

Sandra Gómez ReySóc docent especialista en el disseny de processos educatius-creatius. La meva missió és ajudar a infants i adults a gaudir de la seva creativitat, a desenvolupar-la i canalitzar-la bo i generant idees que posseeixin valor. Considero que totes les persones som creatives quan no tenim por d'equivocar-nos i ens endinsem en allò que ens agrada ser i fer. Trobant el mitjà per expressar-nos ens vinculem a la vida d'una manera meravellosa, al nostre sentit de la vida.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

BACK