Títol: Buscant la Dory
Direcció i guió: Andrew Stanton i Angus MacLane
Gènere: animació, aventures marines, comèdia
Edat: tots els públics
Temàtica: el valor de la família, amistat, solidaritat
Buscant la Dory és una seqüela emocionant, enginyosa i intensa.
Des de l’inici de la pel·lícula, veiem una Dory nena petita, amb uns ulls grans meravellosos, que no pot recordar la frase que li ensenyen a dir els seus pares per protegir-la, “pateixo de pèrdues de memòria a curt termini”, i descobrim que, darrera la sonada Dory adulta, hi ha una discapacitat greu que li condiciona la vida des de petita.
Impressiona l’exquisida i encertada manera com els creadors aborden el tema, en profunditat.
La Dory s’allunya dels seus pares i es perd; no només perquè no sap com tornar a casa seva, sinó perquè ni tan sols recorda que té pares. Aquest desemparament i vulnerabilitat obre en l’espectador un forat emocional que necessita tornar a sentir ple.
Però, tot i l’arrencada corprenedora, l’humor desborda la història amb acudits amables i, també àcids, que desdramatitzen la situació de la Dory i contribueixen a la diversió dels infants, però també a la dels adults, al més pur estil Pixar,.
Les imatges del fons marí són meravelloses.
El nivell de qualitat de les imatges generades per ordinador és enlluernador. Tot un gaudi que ens atrapa la mirada i ens endinsa en un món de color.
0
0
0
