Títol: La lluna
Guió i direcció: Enrico Casarosa
Música: Michael Giacchino
Producció: Pixar
Gènere: animació
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: tolerància, creativitat, curiositat, confiança en un mateix
Vam descobrir aquesta petita joia de l’animació titulada La lluna amb l’estrena del llargmetratge animat Brave.
Com ja és tradició, la projecció de les pel·lícules de l’extraordinària factoria de somnis anomenada Pixar està precedida per l’estrena d’un curtmetratge que fa les delícies de petits i grans, i hi genera tanta o més expectació que el llargmetratge en sí mateix.
En aquest sentit, La lluna és un conte preciós amb un infant molt menut com a protagonista, que desperta gran tendresa i encomana vitalitat.
Alhora, la història té la capacitat de sorprendre amb un relat original i màgic que explica perquè la lluna creix i minva en les diferents fases lunars.
I és que tot es deu a l’ofici que porta endavant una família des de ja fa tres generacions.
Escrit i dirigit per Enrico Casarosa (Ratatouille; Up), el curt és la història del primer dia de feina en família d’un petit infant.
Dalt la barca acompanya el seu pare i l’avi que, per primera vegada, li descobreixen la feina que a partir d’aquell moment ell també haurà de fer.
I aquest és el punt interessant: el debat entre tradició i innovació, entre fer les coses com s’han fet sempre o si cal canviar i trobar noves maneres de fer des de la creativitat, la intuïció i la passió.
L’avi i el pare rivalitzen davant l’infant per quedar com qui més i millor coneix l’ofici.
La disputa té a veure amb l’ego ja que qui més coneixements té és l’encarregat d’instruir el petit aprenent.
Però el gir meravellós de la història arriba quan l’infant es rebel·la com l’autèntic mestre en resoldre un imprevist tècnic davant la incapacitat dels adults.
El noiet de mirada fresca i lúcid enginy resolt amb les eines que el seu pare i l’avi han perdut: la imaginació, la creativitat i la capacitat d’innovació. També la capacitat de sorprendre’s és important.
Són les habilitats que formen el tarannà inquiet i entusiasta de l’infant que, de manera natural, cerca la seva identitat en la seva visió singular del que ha de ser l’ofici adaptat als nous temps.
La lluna és, doncs, un curtmetratge per a tots els públics, però potser siguin els adults els qui més profit en poden treure si se sap reconèixer i posar en valor la saviesa intuïtiva dels infants, sovint ignorada o menystinguda pels grans.
Els infants, per la seva banda, gaudiran d’aquesta faula colorista i preciosa que els interpel·la perquè confiïn en ells mateixos, en les seves habilitats racionals i intuïtives, per resoldre i créixer davant els reptes de la vida.
La lluna va estar nominat als premis Òscars del 2012, en la categoria de Millor Curtmetratge d’Animació.
0
0
0
