Títol: La cortina de la mainadera
Autor: Virginia Woolf
Il·lustracions: Victòria Tubau
Gènere: relat de fantasia
Edició: Editorial Cruïlla, 2006
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: realisme màgic, joc imaginatiu.
Un relat d’allò més bonic, aquest que escrivia la Virginia Woolf, i que va titular La cortina de la mainadera.
Es tracta d’un text de poques pretensions, però d’un interessant valor creatiu en què en un instant de son d’una mainadera, mentre cus una cortina per a la seva mestressa, esdevé la porta màgica a un món selvàtic ple de vida.
L’estampat de la tela blava és fet d’animals salvatges (una zebra, una girafa, un tigre, un mico, un elefant, etc.), d’homes i dones que viuen en un poble (un general, una reina, un primer ministre, etc.), un paisatge amb una bassa i un pont, uns arbres que s’agiten amb la brisa blava, l’aigua de la bassa que romp a la riba, etc.
Els dibuixos prenen vida quan la mainadera s’adorm i tot es paralitza quan la mainadera es desperta.
Així són dos móns separats (el real i el màgic de la peça de roba) que tot d’una comencen a semblar un de sol quant més profund és el son de la doneta cosidora: el didal daurat en el dit de la dona brilla com un sol al cel del món dels animals i els roncs de la mainadera al món real és el vent que els animals senten udolar per la selva.
Des del punt de vista d’un infant, la lectura del relat de la Woolf es pot entendre com una invitació a jugar amb la imaginació (que és de com se’n diu de ‘somiar desperts’) i amb qualsevol cosa que es tingui a mà.
Qualsevol objecte pot servir al propòsit si es té la imaginació a punt per posar-la en pràctica.
Un altre aspecte que em crida l’atenció és com n’és d’oberta la història. És a dir, que permet als infants aportar-hi i sumar-hi idees per a seguir fabulant sobre la vida dels animals i la seva relació amb la mainadera.
Perquè la història s’acaba tot just quan els personatges es presenten, en el moment en què la mainadera es desperta. La qual cosa em fa pensar que la història podria continuar (ves a saber de quina manera) si la mainadera tornés a dormir-se en qualsevol moment.
Vet aquí el joc de saber somiar, preguntant-nos i convidant els infants a imaginar contínuament, potser a partir de la premissa fabulosa ‘què passaria si…?’.
0
0
0
