Títol: E.T., l’extraterrestre (1982) 
Direcció: Steven Spielberg
Guió: Melissa Mathison
Actors: Henry Thomas, Dee Wallace, Robert MacNaughton, Drew Barrymore, Peter Coyote, C. Thomas Howell, K.C. Martel, Sean Frye, Erika Eleniak
Gènere: Ciència ficció
Edat: Tots els públics
Temàtica: amistat, família, el pas de la infància a l’adolescència
Quan la pel·lícula E.T., l’extraterrestre es va estrenar fa trenta anys, va arrasar a les taquilles de tot el món. El director Steven Spielberg va saber commoure el públic amb una història sobre l’amistat i el compromís.
L’E.T. és un ésser d’un altre planeta que arriba a la Terra en una missió científica, juntament amb altres alienígenes, dins d’una nau. Però quan un grup de policies ho descobreix, els aliens fugen i la nau s’enlaira sobtadament oblidant l’E.T., que es queda a la Terra sol i perdut.
L’extraterrestre vaga sense rumb fins que coneix l’Elliot, un noi, fill de pares separats, que pateix l’absència del pare. Ambdós es fan amics inseparables, i el noi ajudarà l’E.T. a tornar al seu planeta, en una missió que posarà en perill la seva família.
La pel·lícula explica amb gran tendresa la connexió extraordinària que s’estableix entre dos infants, un de terrícola i un d’extraterrestre -tot i que l’edat de l’alien no se sap, per la seva ingenuïtat i desconeixement del món bé pot ser considerat un infant-, que se senten igual de sols i estranys en un món que no comprenen.
Elliot i E.T. rauen units en compartir el mateix moment vital: un intens sentiment de desemparament, la vulnerabilitat davant la descoberta del món dels adults, el trànsit de la infància a un estadi superior i incert, el descobriment de l’amor i la pèrdua de la ingenuïtat.
Recomano el visionat d’E.T., l’extraterrestre als infants d’avui perquè és una pel·lícula plenament vigent i necessària -tot i pecar, potser una mica, d’excés de sentimentalisme-. Però el missatge rau sòlid i potent: la necessitat dels infants d’explorar el món sense estar sobreprotegits bo i aprenent a arriscar i a ser prudents alhora, tot confiant en sí mateixos.
El film també parla de la força de la veritable l’amistat, i de l’acceptació dels altres i de la solidaritat per aprendre a conviure amb el que és estrany i aliè.
I per últim afegir que, trenta anys després de la seva estrena, encara m’impacta l’emotiu final d’E.T., l’extraterrestre. El sentit comiat als peus de la nau. La força de la tendresa amb què Spìelberg narra el moment el converteix en un dels finals més inoblidables de la història del cinema.
0
0
0
