SINOPSI:
L’Uri és un jove enganxat als videojocs, les xarxes socials i el mòvil. Per culpa de l’addicció és a punt de perdre-ho tot. El conte cerca la reflexió al voltant dels perills de no posar límits a les noves tecnologies i posa de manifest la importància de l’educació en els nous hàbits que ens porta la revolució tecnològica.
-CONTE PUBLICAT AL PORTAL FAROS, L’OBSERVATORI DE LA SALUT DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU-
AQUÍ TENS UN FRAGMENT DEL CONTE:
En obrir, vaig flipar per segon cop, el dia del meu aniversari. Al porxo, els meus dos millors amics, el Pau i el Braulí, erectes com dues carbassoneres, em miraven amb cara de persones humanes amb ganes d’interactuar.
—Hi ha partit de futbol al camp de dalt. Nosaltres hi anem a jugar— va dir el Pau.
—T’hi apuntes, no?— em va preguntar el Braulí.
—No— vaig dir jo.
—Per què no?— em va preguntar el Pau.
—M’ho passo més bé parlant al xat— vaig respondre.
—Tio, estàs aïllat —em va dir el Braulí—. I t’està sortint panxa de no moure’t de la cadira.
—Adéu— van dir.
I se’n van anar.
—Avui és el meu aniversari— vaig cridar en un intent inútil d’impedir que marxessin. Però van creuar el jardí i es van allunyar.
l·lustració de Guillem Escriche
0
0
0
