Cada dia, la petita Ada aprèn paraules noves.
-UN CONTE PER A INFANTS EN PROCÉS D’APRENDRE A LLEGIR-
Les coses parlen una llengua diferent. Para l’orella i escolta atentament:
El despertador diu tic-tac!, tic-tac!
La pilota diu plam!, plam!, plam!, plam!
La campana diu ning-nong!, ning-nang!
L’escombra diu ras, ras, ras, ras!
“Què bé!”, pensa l’Ada. “Quantes paraules noves he après: Tic-tac! Plam! Ning-nong! Ning-nang! Ras! I què més?”
L’Ada para l’orella i escolta atentament:
L’ambulància parla a cuita-corrents,
i diu ni-no! ni-no!, ni-no!, ni-no!, molt de pressa.
El tub d’escapament parla amb petarrons,
i diu prrut, prrut, prrut, prrut!
Sembla mala educació, però és mala combustió!
La barqueta parla a poc a poquet,
i diu tup-tup!, tup-tup!, lentament.
“Què bé!”, pensa l’Ada. “Quantes paraules noves he après: Ni-no! Ni-no! Prrut! Tup-tup! I què més?”
L’Ada para l’orella i escolta atentament:
La branca de l’arbre es trenca de riure,
i diu crec, crec, crec, crec!
La pluja és delicada i fina,
i diu, xim-xim!, xim-xim!
El mar juga amb les onades,
i diu, xaf!, xaf! Patatxaf!
El terratrèmol es desperta d’un malson,
i diu, trum-turutum-tumtum-trom!
“Què bé!”, pensa l’Ada. “Quantes paraules noves he après!: Xim-xim! Xaf! Patatxaf! Trum-turutum-tumtum-trom”
—Ada, què has après avui? —li pregunta la mare.
—La llengua especial de les coses —li contesta l’Ada.
—Jo també la vull aprendre —li diu la mare.
La mare obre la seva llibreta i apunta: Tic-tac! Plam! Ning-nong! Ning-nang! Ras! Ni-no! Ni-no! Prrut! Tup-tup! Xim-xim! Xaf! Patatxaf! Trum-turutum-tumtum-trom.
A l’Ada li agrada aprendre la llengua especial de les coses. Què n’és de divertit descobrir cada dia coses noves!
Il·lustració de Nicoletta Ceccoli
0
0
0
