super8-spielberg-critica-cine-contes-sandra-gomez

Super 8 i la vida secreta dels infants

Títol: Super 8super8-cartell-cine-critica
Direcció: J.J. Abrams
Guió: J.J. Abrams
Actors: Joel Courtney, Riley Griffiths, Elle Fanning, Ryan Lee, Zach Mills, Kyle Chandler, Ron Eldard, Noah Emmerich, David Gallagher, Glynn Turman, Amanda Michalka.
Gènere: Ciència ficció; aventures; extraterrestres
Edat: + 7 anys
Temàtica: relació pares i fills, amistat, el pas de la infància a l’adolescència

Estiu de 1979. Mesos abans, Joe Lamb, un noiet apassionat per les maquetes i els trens, perd la mare en un accident laboral; amb el pare hi té una relació freda i incòmode.

Durant les vacances, Joe i els seus amics roden una pel·lícula de zombis en Super 8 quan veuen l’accident d’un tren de mercaderies que xoca violentament contra una camioneta, i descarrila.

A partir d’aleshores, la colla de noiets es veu implicada en una aventura arriscada i fascinant, en què hauran d’unir les habilitats de tots per salvar-se d’un gran perill, i també salvar el petit poble en què viuen.

Super 8 és una pel·lícula d’Steven Spielberg com a productor, que relata les peripècies protagonitzades per pre-adolescents que, sense voler, es troben enmig d’una aventura extraordinària. És un film de l’estil d’E.T., l’extraterrestre i Els Goonies (ambdues de la factoria Spielberg).

M’agrada recomanar els films amb segell Spielberg –si més no aquests que posen al centre de la història la vida (aventures i desventures) d’infants i adolescents- perquè permet als adults revisitar, a través dels ulls dels protagonistes, la nostra infantesa, la que vam tenir i la que no vam tenir.

Quant als infants i joves, aquests s’identificaran amb els adolescents del film que proven de viure una realitat paral·lela i fascinant, més enllà del control al qual els sotmeten els adults.

A Super 8, els nens viuen empoderats, estan dotats d’autoconfiança, coratge i determinació, també de dubtes, preocupacions i pors. Però, tanmateix, en resulten uns personatges decidits rere un objectiu comú.

Per això, tots els infants voldrien ser de la colla de Joe Lamb, perquè significaria formar part d’un grup d’amics en què cadascú pot trobar-hi el seu lloc i ser tal qual és.

Per a mi, aquesta mirada potent i potenciadora de les virtuts dels infants em satisfà plenament perquè em sembla que els infants sovint acaben esdevenint allò positiu -també, allò negatiu-, que els adults destaquem d’ells i els fem prendre consciència.

Els adults trobaran que el film els transporta als records d’infantesa, un fet que pot ajudar a comprendre els anhels i angoixes dels fills, en molts aspectes semblants a les que els adults van tenir.

Enumerats els aspectes positius de Super 8, no voldria deixar passa algun element que em sembla criticable: hi ha poca presència femenina a la pel·lícula. Només una nena hi té un paper rellevant.

Elle Fanning interpreta l’Alice, l’única noia de la colla que tampoc no destaca per realitzar cap gest o fita heroica decisiva al llarg de la pel·lícula. Ben al contrari, l’Alice és rescatada per en Joe Lamb demostrant així l’amor que sent per ella.

La construcció social de la noia que ha de ser salvada per l’astúcia i valentia del protagonista em sembla desfasada ja en una pel·lícula de l’any 2011.

És obvi que el protagonista ha d’evolucionar al llarg de la història, i que per això el personatge necessita portar la iniciativa a través d’aquelles accions que el faran créixer i transformar-se.

No critico, doncs, la construcció d’un guió tècnicament impecable, però em sembla antic que això se sustenti sobre una figura femenina passiva, a qui se li assigna un rol d’indefensió. No voldria pas pensar que aquesta sigui la mirada d’Spielberg sobre les capacitats de les dones.

En el cinema, els personatges femenins sempre haurien d’exhibir el mateix nombre de qualitats, tant d’heròiques com d’antiheròiques, que el gènere masculí.

Som al segle XXI i el paper de les dones al cinema ja fa estona que hauria de ser un altre, a aquestes alçades de la pel·lícula.

Compartir
Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0Email this to someone
Uneix-te al poder de la creativitat i de l'educació emocional
Subscriu-te al blog de Contes de Mantega per estar al dia de tots els nostres posts.

Qui és Sandra Gómez Rey

Sandra Gómez ReySóc docent especialista en el disseny de processos educatius-creatius. La meva missió és ajudar a infants i adults a gaudir de la seva creativitat, a desenvolupar-la i canalitzar-la bo i generant idees que posseeixin valor. Considero que totes les persones som creatives quan no tenim por d'equivocar-nos i ens endinsem en allò que ens agrada ser i fer. Trobant el mitjà per expressar-nos ens vinculem a la vida d'una manera meravellosa, al nostre sentit de la vida.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

BACK