De visita al país dels guixaires trobaríeu que tot està fet de guix:
els carrers i els semàfors, les estacions de tren i les parades de l’autobús, les escoles i els hospitals, i, fins i tot, els cotxes de la policia. També la fàbrica de guix estaria feta de guix, de color blanc com la bandera de la pau. Però, com totes les construccions d’aquell país tan curiós, la fàbrica romandria blanca per poc temps.
Acabada d’estrenar, els nens i nenes correrien a agafar les seves capses de pintures i s’afanyarien a pintar-la de colors llampants i ben alegres: la teulada vermella, les parets verdes, la porta blava, les finestres grogues.
Vet aquí perquè el color blanc no existiria al país dels guixaires: per força havia de ser un lloc que no hauria conegut cap guerra des de qui-sap-lo i, per això, els infants hi creixerien sans i feliços, i omplirien la vida del país de molts colors. Com la bandera de l’amor que és feta de mil i un colors.
Il·lustració de Camila d’Errico
0
0
0
