La piel seca me recuerda que ya no estás. Orfandad Te sueño a mi lado, acariciándome. Piensas en mí como un hito inalcanzable, pero eres tú quien levanta paredes de vidrio. Te da miedo tocarme y descubrir la piel seca. Vieja. Delgada. Forjada. El tiempo hace el trabajo. Pero, sin embargo, piel viva. Piel caliente. El calor abatir la pared de vidrio. Y en mirarte en mis ojos de amor descubre que fuiste tú quien me abandonó. Escrito por Sandra Gómez Rey
Quién es Sandra Gómez Rey
Sóc docent especialista en el disseny de processos educatius-creatius. La meva missió és ajudar a infants i adults a gaudir de la seva creativitat, a desenvolupar-la i canalitzar-la bo i generant idees que posseeixin valor. Considero que totes les persones som creatives quan no tenim por d'equivocar-nos i ens endinsem en allò que ens agrada ser i fer. Trobant el mitjà per expressar-nos ens vinculem a la vida d'una manera meravellosa, al nostre sentit de la vida.