Sóc docent especialista en el disseny de processos educatius-creatius. La meva missió és ajudar a infants i adults a gaudir de la seva creativitat, a desenvolupar-la i canalitzar-la bo i generant idees que posseeixin valor. Considero que totes les persones som creatives quan no tenim por d'equivocar-nos i ens endinsem en allò que ens agrada ser i fer. Trobant el mitjà per expressar-nos ens vinculem a la vida d'una manera meravellosa, al nostre sentit de la vida.
Títol: La pregunta del elefante Autor: Leen van den Berg Il·lustracions: Kaatje Vermeire Gènere: Romanticisme poètic Edició: Barbara Fiore Editora, 2013 Edat: a partir de 7 anys Temàtica: amor, empatia, gestió i comunicació de les emocions, descobrir el món. “Como cada año todos se reunieron en lo alto de la colina”, amb aquesta frase comença el conte La pregunta del elefante. Cada any, els habitants d’un món selvàtic i màgic es reuneixen per trobar la resposta a una pregunta […]
Una vegada, al Zoo de Marcelona, les mones van fer una vaga general. Es van posar d’acord i van deixar de fer monades. -UN CONTE SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE L’ACTITUD DELS ADULTS EN L’EDUCACIÓ DELS INFANTS- La vaga era d’allò més estricta i no tenia serveis mínims. Els nens les anaven a veure i les trobaven a les gàbies, quietes com estaquirots. I van rondinar de valent: —Quines mones més tòtiles! —El zoo no sembla el mateix sense les ganyotes […]
A Ratera, un poble al costat del riu Sió, les elegants petúnies es reunien al jardí empedrat del vell castell, per prendre el te. -UN CONTE CRÍTIC AMB LA HIPOCRESIA SOCIAL I LES FALSES APARENCES- Criticaven amb gran disgust les sirenes esvalotades de les ambulàncies que, deien, els ensordien els pistils. També, desaprovaven el so vulgar dels cascavells dels gats saltateulades: “Tan bonic que seria que sonessin com el Nessum Dorma de Turandot”, comentaven, amb postissa emoció. Dels temes en […]
Una vegada, en un carreró estret, llòbrec i brut, en un barri pobre als afores de Marcelona, vivia una noieta que sabia arreglar tota mena de rampoines i trastos vells. -UN CONTE SOBRE LA VERITABLE AMISTAT- Demostrava tant enginy amb les seves reparacions prodigioses que la gent abans de llançar res a les escombraries anava a ca la noieta a buscar-hi una solució. —Marullona! —Digueu-me! —Què em repararíeu aquest paraigua? Té goteres —va demanar-li un bon home ja vellet. Tenia la pell […]
Pel so que fa un cor en trencar-se es preguntà. Com un esclat? Com una esquinç? Com una soca que s’esberla? Com un silenci d’exhalació llarga, sostinguda i imperceptible? Talment com un morir lent. Trencat, el cor si no plora pot ser sec. Sec no és pas mort. Pot succeir que, en un instant, no se sap quan, altra vegada comenci a bategar. Fotografia de Saul Leiter
Si no és aquí no sé on és. On podria començar a buscar-la? Tant com he patit per ella i se n’ha anat del meu costat. Si és que alguna vegada va ser-hi. Fotografia de Pedro Luís Raota
Quan les paraules defalleixen per dins tota jo m’escruixeixo. El fred m’esgarrapa l’esquena, de baix a dalt i de dalt a baix. Em giro per plantar-li cara però, exhausta, no puc fer-hi res sinó deixar-m’hi abraçar. La gelor em ganiveteja la pell blanca. I caic de genolls als seus peus. Pintura A woman in the sun (1961), d’Edward Hopper
Una vegada hi havia un nen que tenia el cap quadrat. -UN CONTE SOBRE LA TOLERÀNCIA- Havia nascut amb el caparró quadrat com un dau, com un cub de Rubik, com un televisor de raigs catòdics, com una capsa quadrada de galetes: pla per dalt i pla pels quatre costats. Vivia a Puiforniu, a la vall de Siarb, un poble en què feia molt i molt de temps hi havia nascut una cabreta de color rosa fúcsia. Anys més tard, […]
Escolta bé. Escolta bé el que et dic. Jo no era d’aquell món, ni d’aquella creença, ni d’aquell principi. Jo era l’ara d’aquí. Del lloc on les arrels de la meva ànima són pregones fins al centre del tot. Aquí sí, el principi. Fins la meva mort. Fotografia de Enzzo Barrena